“Giuàn, tal set che l’alter dì ho truvà la mea amisa, quela vègia che l’è vegnüda a stà de cà tanti ann fa ne la fraziùn de bass del paès? Beh, m’ha cuntà sü ‘na roba che l’è propi talment gròsa che la par nanca vera. Adèss ta spieghi: in paès disén che le, la fa i fatür a la gent”.
“I fatür? Te vöret dì le ricevute fiscali? Ma se l’é un’impiegata dello Stato! Gh’ha minga la partita IVA!”
“Ma va a ciapà i ratt, Giuàn! Vurevi dì che la fa i malefizi! Insòma: se la varda o la parla con un quai v’ün, lo ipnotizza e chel puarètt lì capiss pü nagott e ‘l fa tücc quel che la voeur lé. Pegg ammò se la scrìv… “
“Ah! Ho capì! L’è una specie de pifferaio magico, che l’attira fioeu e tusann in del lac par ‘negai tücc e fagh del mal al paes!”
“Sì Giuàn, una specie de Basilisco che se te ‘l guardet, te trasforma in un tòcch de marmo”.
“Che stemizi, Maria! Pensavi che te seret dré a dì tocch de emme!”
“Comunque gh’è voeur propi ‘na faccia de brònz a dì chi robb lì, perché mi la cognosi e a sò che la parla mai a vanvera, ma gh’è semper un mutiv quand la alza la vus, ma la gent, anziché dumandagh a lé i perché e i percome, preferiss fidàss de un quai v’ün che manda in gir certi donn e certi omen a mett in guardia i amis cuntra de lé: «Stì a la larga da quela forestiera lì, che vialter fé brüta figüra a vess amìs de lé. Anzi: l’è mèi che fé püblica abiura, cònt la cener sòra el cô, altriment dovaret pagà una quai conseguenza…» Te capì, Giuàn, se la dìs certa gentaja?”
“Ma dai, Maria, cosa te se dré a dì… Tel set che azioni del genere se ciamén intimidazioni di stampo mafioso? Sém minga in Terònia, chi! Chi sém al Nord!”
“Eh no, Giuàn, la mafia l’è minga dumà quela cunt la lupara! Se ciama comportamento mafioso anca quand v’ün che ‘l comanda manda in gir i so mezz calzett a intimidire, a insinuare, a fa petegulezz, senza nanca cognòss la vittima designata. L’è inscì che i mandanti sguinzagliano i cani senza sporcass i man”.
“Oh mamma mia! Ma varda cosa se fa par stà setà giò sül cadreghìn! Ma la fa inscì tanta paüra la tua amisa? A mi, anziché pifferaio magico, la me par semplicemente v’üna che la voeur savè i robb e vuraria fai savè anca ai alter”.
“Sì Giuàn, le l’é no come quei ch’han faa ul salt de la quaglia, prima a destra e poeu a sinistra, segunt com’ul tira ul vent, ma v’üna che la s’è stüfida di quei che cumamda dumà lòr e fan finta da vèss democratici, cunt ul bene placido propi de quei che una volta ghe daven adòss. Insòma: a mi me par dumà come quel fiulìn de la favola dei vestii noeuv de l’Imperadur, che, al passaggio d’ul corteo regale, ul vusa : Vardè gent! L’imperadúr l’è biott! Chi sa mai che, a furia de vusà, anca la nostra gènt la capirà…”