Giuàn, Maria e i etichett

“Ghe sém ancamò. Giuàn! Ogni quai volta vegni a savé un quaicòss, desquati i altarìn d’un quai v’ün. Chichinscì gh’è gent propi esperta in di etichètt”
“Quali etichètt? Quei ch’inn tacàa sui robb al supermercàa, che te disen che gh’è no l’oli de palma o inn gluten fri cum a disen quei che spik inglisc? Oppùr i etichètt d’urigin cuntrulada dei prodotti DOC, DOP, IGT, IGP…”
“Tel lì, el bamba! Ul savevi, Giuàn, che ti te seret luntàn mila miglia dal capì se vurevi dì! Però stavolta sum d’acordi cun ti che l’è davèra un argument cumplicàa da spiegà. Te se regordet cinc ann fa, quand semm andà a vutà per ul referendum de la fusiùn?”
“La fusiùn… dul dislenguass dul ciculàtt?”
“Fa mìa ul stüpid, Giuàn, sum ‘dré a dì quella d’ul noster paesell, che da tri comùnei i’è diventà v’ün sôl grand comùn. Milatresent quatordes (1314) person inn andà a vutà e settcent vündes (711) han dì de sì a la fusiùn. Invece sescent tri (603) han dì de no. L’è da cinc ann che in dre a insist che dumà quei ch’han vorü l’accorpamento inn i amìs dul sindic che da quindés ann l’è setà giò sül cadreghin. E propri un quai dì fa, v’ün l’ha anca scritt in sui social, che dumà «nüm, sèm quei bravi», i partigiani della fusiùn; com’a dì che tücc i alter inn bosàrdoni, nemìs dul popolo e invidiôs”.
“Ma chi l’è quel balabiòtt che ul dis inscì? Maria, mi sum mia bosàrd! Vurevi anca mì la fusiùn! Me piaseva l’idea, perché sum nasü in una gràn metropoli, cunt i so bèi quartieri, ma cosa gh’entra el noster mega comùn cunt la lista dul sindic? Mi voeri pudé dì che me piàs la fusiùn anca se ul me pias mia ul sindic!”
“Giuàn, chi gh’è un gran rebelòtt! L’è dal do mila e quater (2004) che quela lista lì la se ciama semper inscì, ma prima l’eva de centro destra, mentre incoeu l’è sostegnùda dai PiDdì dul Matteo Renzi, anca se travestida da lista civica. Ma la roba püsé divertént l’è che ul candidà a sindic l’è semper lü, quel che l’eva stai vice par vint ann insèma al vècc prim citadìn. Quand quel là l’ha pü podü fàa ul sindic, quest chi l’ha ciapà el so post come candidato, l’ha vinciü sòra tri list e i «comunisti» inn rimast, come al solit, all’oposiziùn”.
“Sì, me regordi Maria! Nel do mila e noeuv (2009), in ocasiùn di noeuv eleziùn, ul primo cittadino (semper quest chi), che in passato l’eva stai a capo del PPI (Partito Popolare Italiano, la defunta DICCÌ) l’ha cambià register e l’è divegnü portavoce propi de quei che g’aveven spüdà adòss da una vida, fino a giürà fedeltà al PIDDÌ. Inscì l’ha metü sù i calzòn de la «sinistra» e i amìs de prima inn diventà i so nemìs. Tanta gent l’ha capì pü nagott, in mezz a tant casòtt, inscì l‘ha mia vutà, né par v’una né par l’altra lista. Altri invece, han cumincià a vardàgh adòss come al nuovo Messia quand ul faseva ul discurs de la muntagna. Insòma: tra ul prima e ul dopo, quest chi, cumanda ancamò, da trentacinqu’ann”.
“Esatamènt i stèss ann de l’alter? Oh Signùr, Giuàn, chi la storia la se ripèt! Però mi vedi che finalmént te dervisét i oéucc e te se adré a imparà un quaicoss anca ti! Pürtròpp gh’è semper un quai v’ün espèrt ne l’art de vultà i cart in tavula e de tacà sü i etichett a la gent, predicando che chi l’ha vutà par fa sta insema i tri paès, ul pò mia vèss amìs degli oppositori”.
“Sì, Maria: o te sté de chi, o te stè de là. Quel lì me par un fiulìn! Dopo ul referendum, nel do mila quatordes (2014) questa «lista civica» l’ha vinciü ancamò, ma nôvcent e do (902) persòn inn mia andà a vutà e comunque ul trentòtt per cent (38%) de la gent l’ha dai la preferenza a l’alter grüpp. Alura, perché gh’è ancamò un quai v’ün che ul parla come se tûtt ul paes füdèss d’acordi cunt lü e dumà quater balabiót la pensen diversament? Mi me sun propi stüfì de tütt ‘sto trionfalismo da «Vardé gent! Sèm bravi dumà nümm e i alter… inn dumà boascia!»
“Te ghe propi resùn Giuàn! Cerchémm de mètt a post ‘sto guazzabùj, perché cuminci anca mì a vès in cunfusiùn:
– Punto primo: sconfondum mia «vinc i eleziùn» con «plebiscito», perché, tra vincent e perdent gh’è in mezz una massa silenziosa che la va mìa a vutà. Quest l’è stai un segnal precìs e a mi me piasarìa dumandagh perché han mìa vutà. Desmentegass di chi lì l’è come giugà al Lotto e fregasén de ciò che pensen lòr.
– Punto secondo: l’è inütil cuntinuà a lecàg ul cü ai amìs, perché lòr gh’ann mìa bisògn di prumèss per vèss fedeli ai predicaziùn dul boss. O forse lü ul gh’ha paüra de véss tradì come Gesù nel Getsemani?”
“A proposit Maria: ho legiü d’un quai v’ün che l’ha scritt «baciamo le mani» par cumplimentàss cunt un candidàa. Inn tücc inscì i seguaci dul Salvatore dul paès?”
“Sperém de no, Giuàn, perché alura l’è mèi lasà perd cunt ‘sti discurs sui cuntrafaziùn dul Credo, i manipulaziùn de la realtà e la presunziùn che la gent la sia mìa in grado de vardà indrè alle vicende di ann pasaa. A füria de menà sü e menà giò i etichètt, tirà in ball la limpida trasparenza del distillato d’origine controllata che più invecchia più diventa pregiato, come ul Vecchia Romagna Buton e l’invito a i amìs a la prova d’amore nel segreto dell’urna, per faag capì che gh’è un contròll a tavolino sù tücc i famìli, dul paès, vuraria no che ghe sia udùr de mafia”.
Maria! Ammò cun ‘sta storia dei mammasantissima?”
“Ma no Giuàn, chi gh’em no la lupara, ma comunque gh’è una quai forma de benevul avertimént cunt ul surìs sui làver: chi l’ha fai ul Giuda cun Lü, la pagherà cara, perciò, me racumandi… sti tücc cito e mosca…”